Lluís Permanyer. Autor: Antonio Gálvez
Cerdà i Permanyer tenen un lligam que neix al mateix Eixample. Hi ha un passatge que porta el seu nom, Passatge Permanyer. I és que el Sr. Permanyer era parent llunyà del cronista de Barcelona. Li van dedicar el passatge perquè va ser alcalde de Barcelona i Ministre d’ultramar d’Isabel II. La reina deia de Permanyer: “De este ministro catalán no haremos nada de bueno porque es demasiado honrado”
L’any 1860 s’adjudica a Cerdà la construcció de la nova Eixample…
Tot aquest territori on hi ha avui l’Eixample era el terrtori que des de 1714 estava prohibit edificar. Barcelona estava emmurallada i la jurisdicció d’aquest tros era del Ministeri de la Guerra, perquè era allà on es feia la guerra quan hi havia setges. El 1854 enderroquen les muralles, i, per tant ja no és necessari un territori per fer la guerra. En aquell moment, l’Ajuntament considera la jurisdicció d’aquell territori com a seva i Madrid considera que no. Finalment però, la jurisdicció passa a ser del ministeri de Foment.
Per què se li adjudica a Foment?
L’Eixample és tan gran que no afecta només Barcelona sinó que afecta sis altres municipis com Sarrià o Gràcia -que ara són barris de Barcelona-. I Madrid va pensar, “si donem la primacia a Barcelona hi haurà embolics amb els altres municipis”. Aleshores van pensar que seria millor que hi hagués una entitat superior que ho vigilés, Foment.
L’Ajuntament reacciona i convoca un concurs per la seva banda?
L’Ajuntament no ho reconeix. Al concurs s’hi presenten 14 projectes, dels quals se n’escullen 7 que s’exposen al Saló de Cent. Madrid diu “bé, aneu fent el que vulgueu”. Tria el Cerdà i li proposa que faci un projecte. Un cop el té, l’exposen també al Saló de Cent, però en una cambra a part. L’Ajuntament vol que quedi molt clar que una cosa és el seu concurs i l’altra és el que diu Madrid. L’Ajuntament tria un guanyador, el Rovira i Trias, i Madrid no en fa cas perquè no ho reconeix, i afirma que ho farà Cerdà.
Tot això va tenir conseqüències…
Això va crear una sèrie de problemes i d’actituds per desacreditar Cerdà. Feien creure que no era ni català per exemple. I mira que havia nascut en una família que eren propietaris d’un mas des de 1440 a Centelles. Imagina’t si és més difícil ser català que això…
La burgesia de l’època també va ser molt crítica amb el projecte…
Passatge Permanyer. Autor: Carbide (Flikr)
És que els propietaris no entenien que es malbaratés l’espai públic perquè amb aquests carrers tan amples els tallaven llesques de la finca i els expropiaven. I amb els xamfrans també. No ho entenien i s’hi van posar de cul de bon començament. I com que no ho podien evitar, l’Ajuntament va decidir anar promulgant ordenances municipals que van mutilar projecte del Cerdà.
Què es va mutilar del projecte inicial d’Ildefons Cerdà?
Per exemple, Cerdà, el centre de totes les illes els destinava a jardins o bé horts. Doncs al cap de pocs anys es va fer una ordenança dient que es podia construir arran de terra i cap endins. Van desaparèixer els jardins i els horts…
I això què ha provocat?
Que l’Eixample que ell havia projectat com a una “ciutat jardí”, al cap de 50 anys fos una ciutat de pedra. No hi havia verd enlloc, i és per això que ara la societat participada Pro-Eixample ha decidit fer parcs en l’interior de les illes, perquè així hi puguin jugar els nens. Amb la pretenció que qualsevol ciutadà hagi de caminar menys de 300 metres per trobar un d’aquests interiors d’illa. Ja n’hi ha 47 d’inaugurats, i en total em sembla que són uns 51 o 52.
L’arquitecte Oriol Bohigas definia així l’Eixample de la industrialització (1876-1886): “Una simple acomulación física de edificios, con la virtud básica, desde el punto de vista capitalista, de permitir vivir cómodamente y favorecer el aumento uniforme de valor”
Això és el que criticaven, que era un tauler d’escacs i que no tenia cap gràcia. El que passa és que Cerdà no es fixava en l’estètica, sinó que es guiava per una idea politico-social: que els rics i els pobres tinguessin les mateixes condicions objectives per viure. Per això tots els carrers són iguals.
També per una qüestió funcional…
Cerdà va anar família per família preguntant, i va arribar a la conclusió que com més estrets eren els carrers, més morts hi havia… I ell, com que estudia la situació de Ciutat Vella, que els carrers eren estrets, no estaven ventilats, hi havia humitat, i per això hi havia epidèmies… va arribar a la conclusió que el millor eren els carrers amples.
Cap on creus que ha d’anar l’Eixample?
L’Eixample va ser una obra tan ben feta, que no solament ha aguantat les mutilacions que li han anat fent, sinó que està preparada per entomar bé tots els desafiaments del segle XXI.
Cerdà es va avançar al seu temps…
És clar, i per això no el van entendre mai… I per això va fer els xamfrans, preveient que el dia de demà hi hauria trànsit. No ho va fer perquè entrés més el sol, ho va fer perquè s’hi pogués conduir còmodament.
Com creus que afectarà la remodelació de la Diagonal a l’Eixample, canviarà gaire?
Jo crec que pot trencar el fràgil equilibri que hi ha a l’Eixample del trànsit, perquè avui sobrevivim gràcies a Cerdà. Quan faltava poc pels Jocs Olímplics anava amb el Maragall amb cotxe i es va treure un informe de la butxaca que li passaven cada dia sobre la situació de la ciutat. Em va dir: “avui tenim més de 60 km de carrers amb obres” i seguíem circulant gràcies a l’Eixample. Per una raó, si tu puges per aquest carrer i trobes obres és fàcil deduir que si segueixes dos carrers més enllà de seguida t’orientaràs. És molt fàcil conduir amb aquest sistema.
